La biomassa pot ser transformada en diferents tipus de productes líquids, sòlids o gasosos susceptibles de ser utilitzats per a la producció d’energia. Els mètodes de transformació o les tecnologies aplicades a la biomassa per a la generació d’aquests productes són els mètodes termoquímics, els mètodes bioquímics o biològics i els mètodes químics.
Mètodes termoquímics
Mètodes que es basen en la utilització de calor com a font de transformació de la biomassa i s’utilitzen principalment per a la biomassa seca (subproductes sòlids com és la biomassa forestal primària). En funció de la quantitat d’oxigen present en la transformació, es distingeixen tres tipus de processos:
Combustió: la biomassa és sotmesa a una temperatura d’entre 600 i 1.300ºC, sense controlar la quantitat d’oxigen, és a dir, amb excés d’oxigen. La biomassa s’oxida (reacciona químicament amb l’oxigen) completament i s’obtenen gasos calents, que és el que s’aprofita per generar energia. Segons la productivitat calorífica del forn i la quantitat de biomassa utilitzada, es pot aprofitar l’energia produïda per a generar aigua calenta i utilitzar-la per a la calefacció a nivell domèstic o per a processos industrials, i, depenent de la tecnologia instal·lada, també per a generar energia elèctrica.
Gasificació: la biomassa és sotmesa a una temperatura d’entre 700 i 1.500ºC i amb una quantitat d’oxigen controlada. Segons si es fa servir aire o oxigen pur, s’obtenen dos productes diferents. En el primer cas s’obté gas pobre que es pot utilitzar per obtenir electricitat i vapor, i en el segon cas s’opera amb un gasificador amb oxigen i vapor d’aigua i s’obté gas de síntesi. Aquest gas de síntesi pot ser transformat en combustible líquid.
Piròlisi: la biomassa és sotmesa a una temperatura d’entre 400 i 600ºC i amb absència d’oxigen. A partir d’aquesta tècnica s’obté una part sòlida, una part líquida i una part gasosa, i d’aquesta manera es produeix carbó vegetal, hidrocarburs i compostos alifàtics. Com més alta és la temperatura del procés, més proporció de gasos i menys residus sòlids se n’obté.
Mètodes bioquímics
Mètodes que transformen la biomassa mitjançant l’activitat de microorganismes, els quals provoquen la descomposició de la matèria orgànica en components més simples d’alt poder calorífic que es poden aprofitar a nivell industrial. Existeixen dues vies diferents:
Digestió anaeròbica: procés utilitzat bàsicament per a la transformació de la biomassa humida (abocaments biodegradables, com les aigües residuals urbanes o industrials i els purins) en el qual determinats bacteris degraden la matèria orgànica, en absència d’oxigen, a fi de reduir la càrrega contaminant que puguin tenir. A partir d’aquest procés s’obté un tipus de gas (biogàs) i una part sòlida que concentra els minerals i els productes de difícil degradació. El biogàs conté una elevada proporció de metà (entre un 50% i un 70%) i pot ser utilitzat com a combustible.
Fermentació alcohòlica: procés que requereix una atmosfera amb absència d’oxigen, i en el qual es produeix la fermentació dels hidrats de carboni (sucres i midó) procedents de la biomassa vegetal per obtenir bioalcohols. Aquests alcohols es poden utilitzar com a combustibles per a motors d’explosió, ja sigui directament o barrejats amb gasolina.
Mètodes químics
Els tractaments químics són els d’esterificació dels residus per obtenir uns combustibles líquids. D’aquesta manera, a partir de l’oli vegetal, resultat del premsatge de la biomassa, s’obté químicament un èster pur amb propietats molt similars a les del gasoil.
